Segons el diccionaria de llengua catalana de IEC, vol dir:
Eutenàsia: Mort sense sofriment
Hi han dos tipus d’eutanàsia, l'activa que és la mort provocada a una persona amb alguna malaltia, i la passiva que es dona quan al malalt se li deixa de subministrar els mitjans per prolongar-li la vida al pacient.
Són solament quatre els països europeus que accepten l’eutanàsia, però tots amb les seves variants. Aquest són Holanda, Bèlgica, Luxemburg i Suïssa.
Personalment, jo em trobo en un "dilema" alhora de decidir si trobo bé l’eutanàsia o no. Sóc una persona bastant optimista cap a la vida, i no arribo a ser capaç de posar-me en la pell d'alguna persona que pateixi tant fins al punt de voler "desaparèixer" com qui diu. Puc parlar d'una petita experiència que vaig viure fa cosa de cinc anys enrere: El meu avi, a causa d'una embòlia cerebral, va anar deu anys en cadira de rodes, i els últims tres de la seva vida al llit. La meva avia se’n feia càrrec d'ell, li donava de menjar, el vestia, el rentava i li donava totes les atencions possibles. De cop i volta, va empitjorar. Menjava poquíssim, les seves mans cada cop estaven més tancades, fins al punt d'arribar a fer-se sang amb les ungles, també més dèbil i amb dificultats respiratòries. Em feia veritable pena veure’l així, a més la meva avia patia. Finalment va morir al cap de dos mesos d'estar en aquest estat. Ell no tenia pas massa consciència del que passava al seu voltant, i quan em poso a pensar en que si que en pogués tenir, potser ell hagués volgut morir i deixar de patir.
Tot i el meu escrit, no en trec aigua clara sobre la meva opinió sobre l’eutanàsia. Únicament puc dir, que tothom amb prou consciència, es capaç de decidir el seu destí. Ara voldria finalitzar amb una frase de la pel•lícula Mar adentro: "La vida así no és digna, y la muerte siempre esta allí"
Eutenàsia: Mort sense sofriment
Hi han dos tipus d’eutanàsia, l'activa que és la mort provocada a una persona amb alguna malaltia, i la passiva que es dona quan al malalt se li deixa de subministrar els mitjans per prolongar-li la vida al pacient.
Són solament quatre els països europeus que accepten l’eutanàsia, però tots amb les seves variants. Aquest són Holanda, Bèlgica, Luxemburg i Suïssa.
Personalment, jo em trobo en un "dilema" alhora de decidir si trobo bé l’eutanàsia o no. Sóc una persona bastant optimista cap a la vida, i no arribo a ser capaç de posar-me en la pell d'alguna persona que pateixi tant fins al punt de voler "desaparèixer" com qui diu. Puc parlar d'una petita experiència que vaig viure fa cosa de cinc anys enrere: El meu avi, a causa d'una embòlia cerebral, va anar deu anys en cadira de rodes, i els últims tres de la seva vida al llit. La meva avia se’n feia càrrec d'ell, li donava de menjar, el vestia, el rentava i li donava totes les atencions possibles. De cop i volta, va empitjorar. Menjava poquíssim, les seves mans cada cop estaven més tancades, fins al punt d'arribar a fer-se sang amb les ungles, també més dèbil i amb dificultats respiratòries. Em feia veritable pena veure’l així, a més la meva avia patia. Finalment va morir al cap de dos mesos d'estar en aquest estat. Ell no tenia pas massa consciència del que passava al seu voltant, i quan em poso a pensar en que si que en pogués tenir, potser ell hagués volgut morir i deixar de patir.
Tot i el meu escrit, no en trec aigua clara sobre la meva opinió sobre l’eutanàsia. Únicament puc dir, que tothom amb prou consciència, es capaç de decidir el seu destí. Ara voldria finalitzar amb una frase de la pel•lícula Mar adentro: "La vida así no és digna, y la muerte siempre esta allí"
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario